La banda de l’ona
mitjana està cada vegada quedant més deserta a Europa, molts països han
reduit potencia o tancat molts dels seus centres emissors.
França i Alemanya en són un clar exemple: els grans centres emissors han tancat
totalment,en altres països com Itàlia
també s’han tancat molts centres emissors i ara les freqüències les ocupen
petites emissores locals, i fins i tot a l’Estat Espanyol han tancat diverses
emissores de la COPE com la vilanovina EAJ 35 que fa més de 2 anys va deixar
d’emetre pels 1485kHz, encara que
l’antena aguanta inamovible en un costat del camí que va al Mas de l’Artís.
Altres emissores espanyoles han reduit potencia, però encara
moltes emissores de RNE, COPE i SER aguanten al dial de l’ona mitjana amb una
audiencia cada vegada més baixa i formada per oients d’edat cada vegada més gran.
Amb aquest panorama se’ns obre ara una bona opció per
escoltar emissores llunyanes d’ona mitjana si no vivim aprop de cap centre
emisor, això és el DX-OM!!!
Banda de l’ona mitjana
A Europa, Àfrica, Àsia i Oceania, comprèn des dels 531 fins als 1602 kHz amb un
canal cada 9 kHz i a Amèrica va dels 530 als 1710 kHz amb un canal cada 10 kHz.
Aquest desfassament permet que a Europa es puguin escoltar emissores americanes
d’ona mitjana, ja que per exemple entre els canals europeus de 1386 kHz i el de
1395 kHz queda enmig el canal americà dels 1390 kHz, permetent que amb certes
condicions de propagació s’escolti en aquesta freqüència una emisora americana.
El tancament d’emissores europees també ha permès que entrin per aquí moltes
més emissores de l’orient mitjà i alguna d´asiàtica al quedar lliures
freqüències europees.
En aquest gràfic faig una simulació dels canals que hi ha a
l’ona mitjana a Europa i a Amèrica entre els 1350 i 1440 kHz:
Amb bona propagació a Europa ens podrien entrar les
freqüències americanes de 1380, 1390, 1400 i 1410 kHz i a Amèrica podrien
entrar els canals europeus dels 1377,
1386, 1395, 1404 i 1413 kHz.
La propagació de l’ona mitjana
La propagació de l’ona mitjana és radicalment diferent de
dia que de nit, per compendre-ho cal saber que l’ona es composa de dos
components: l’ona terrestre i l’ona espaial.
Propagació de l’ona mitjana durant les hores solars
Durant les hores solars
el component espaial de l’ona és absorbit per la capa “D” de la ionosfera, el sol ionitza aquesta capa impedint reflexar
les ones de ràdio mitjanes, i fent que només
ens arribi el component terrestre de l’ona, el qual segueix el perfil terràqui.
La ona terrestre també pot recòrrer grans distàncies si entre el lloc d’emissió
i el d’escolta tenim tant sols el mar, per exemple a Vilanova ens arriben
potents emissores algerianes de dia per
531, 549 i 981 kHz.
La diferencia de la longitud d’ona entre les freqüències més
baixes i les més altes és considerable, i el comportament de propagació també varia
segons la freqüència.
Les freqüències més
baixes, que podem situar entre els 531 i els 900 kHz, tenen més proporció d’ona
terrestre que les freqüències més elevades degut
a la seva major longitud d’ona. Això fa que les freqüències més
baixes emetin mitjançant emissores més potents que les freqüències més altes
per tal de fer arribar de dia la seva senyal molt més lluny.
Propagació de l’ona mitjana durant les hores nocturnes
Al fer-se fosc la banda de l’ona mitjana canvia radicalment,
la capa “D” s’esvaeix, i les ones poden reflexar-se
en les capes més altes de la ionosfera, podent arribar a milers de quilòmetres.
Just abans de pondre’s el sol poden arribar-nos emissores de
l’orient que estarán amb nosaltres fins que en els seus centres emissors es
faci de dia. Quan va fent-se de nit entren les emissores europees i ja de
matinada, quan a Amèrica es pon el sol,
poden començar a entrar les emissores americanes d’OM a Europa i fins que aquí
torni a sortir el sol.
Les millors èpoques de l’any pel DX-OM
Els millors mesos per al DX-OM es troben al voltant de
l'equinocci de tardor i primavera, o sigui a finals de setembre i finals de
març a l'hemisferi nord. La recepció dels camins gairebé polars és millor al
voltant d'aquests temps, encara que també es donen bones senyals en els camins
de latitud mitjana a gener / febrer i octubre / novembre.
La influencia de les taques solars en la propagació de
l’ona mitjana
La propagació de les ones a l’ona mitjana depèn també de les
taques solars, aproximadament cada 11 anys es compleix un cicle de mínim i
màxim de taques solars, siguent durant els 3-4 anys del període de menys taques
solars quan la propagació de l’ona mitjana augmenta. Això és degut a que les flamarades
solars que “ataquen” el camp magnètic de la Terra, incrementant l’activitat
geomagnética i reduint la propagació de l’ona mitjana.
Per saber com està el camp magnètic de la Terra cal consultar els següents índex:
-Fluxe solar: És la quantitat de soroll radiofònic abocat pel Sol sobre la Terra i ha d’estar sota mínims per al DX-OM (entre 60 i 75) en cas de ser més elevat el soroll impedirà scoltar les emissores més dèbils.
-Índex
A: Mesura el nivel de pertorbació del
camp geomagnètic de la Terra. Ha de situarse entre 0 i 15
per al DX-OM, ja que a partir de 30 ja indica pertorbacions geomagnètiques,
arribant la escala fins a 400. Entre 0 i 7
afavoreix l’entrada d’emissores de l’hemisferi nord. Entre 8 i 15 emissores
situades entre els tròpics. Al voltant de 15, emissores de l’hemisferi sud. Aquest
índex pot ser diferent en les diverses parts de la Terra i per una excel·lent
propagació cal que l’índex sigui el mateix al lloc d’emissió i al de recepció.
-Índex K: S’obtè
a partir d’ un càlcul matemàtic fet amb els
diversos índex A del dia. Ha de
situar-se entre 0 i 3 per la DX-OM, arribant la escala fins a 9 (perturbacions
extremes).
Totes aquestes dades són previsibles consultant aquesta web:
La línia gris
La línia gris és el llindar de temps, entre 15 i 20 minuts, que hi ha entre poc abans de pondre’s el sol i
la nit, o entre la nit i la sortida del sol. La propagació de l’ona mitjana entre
un emisor i un receptor que estiguin situats dins de la línea gris augmenta i
té un punt d’imprevisible, ja que permet que senyals provinents de la línea
gris rebotin en parts més altes de la ionosfera i es reflecteixin a centenars de quilòmetres, encara que els
emissors siguin poc potents.
En aquest mapa podem veure la línea gris en plé estiu:
Les
millors freqüències per DX-OM
La banda de l’ona mitjana la podem dividir en tres parts:
-De 531 kHz (566 metres) a 702 kHz (427 metres) El
comportament d’aquest espectre de freqüències és més proper al de l’ona llarga
degut al gran component terrestre de l’ona i dificulta el DX nocturn, però en
facilita el diurn.
-De 702 kHz (427 metres) a 900 kHz (333 metres) En aquestres
freqüències el component d’ona espaial és ja més apreciable possibilitant bons
DX d’emissores potents.
-De 900 kHz (333 metres) a 1710 (175 metres) El comportament
d’aquestes freqüències s’acosta més al de l’ona curta, permetent escoltar, amb
bona propagació, emissores poc potents situades a milers de quilòmetres.
Properament tractaré
sobre quins receptor i antenes podem utilizar pel DX-OM.
