EL PROJECTE INTERNACIONAL DE LA CADENA 13: EMETRE DES DE SUD RADIO.

Un anterior article sobre la pretensió de Catalunya Ràdio d'emetre des de l'emissor andorrà de Sud Radio als anys 2004-2005, ha aixecat la llebre d'un altre precedent català el 1988. El locutor i DJ AlbertMalla i ara productor del Cocodril Club, m'ha informat del projecte de la Cadena 13 per a emetre des de Sud Radio, un fet que va viure en persona des del seu programa “Els Mallamusicals”.

La fi de Sud Radio a Andorra.

SudRadio 819 kHz va deixar d'emetre des d'Andorra el 1981 al no renovar-li el Govern d'Andorra la llicència per emetre, però encara conservava l'emissor (Telefunken de 900 kW de potència) i l'antena d'ona mitjana situada al Pic Blanc d'Envalira. 

Una vegada tancat el centre emissor andorrà, Sud Radio va continuar emetent per FM des de Tolosa de Llenguadoc, durant la dècada dels vuitanta l'ona mitjana va anar perdent audiència en favor de la FM, doncs la FM ofereix una millor qualitat de so per a sentir la música i es converteix en la banda que escolten els joves. 

La Cadena 13 vol emetre des d'Andorra.

La Cadena 13 va ser la primera cadena privada de ràdio en català emetent per FM i va emetre durant deu anys, des de 1983 (nascuda com a Ràdio Avui) fins al 1993, quan va comprar-la la Cadena COPE.

Però el 1988 va haver-hi un intent per a utilitzar l'emissor andorrà d'ona mitjana de Sud Radio a Envalira, per a emetre-hi majoritàriament la programació en català de la Cadena 13.

Mapa publicat a El Periódico el 30-10-1988

Els 819 kHz de Sud Radio podien escoltar-se per tot Europa i el nord d'Àfrica, gràcies als 900 kW de potència de l'emissora, i a l'Albert Malla el seu cap de programes va dir-li: “Ja veuràs quan en el teu programa obris telèfons i et truquin de mitja Europa.” Un fet que per a l'Albert hagués estat “molt maco”.

Les converses entre la Cadena 13 i Sud Radio

Segons informa un article de Manuel de Luna a “El Periódico”, publicat el 30 d'octubre de 1988, les negociacions entre Sud Radio i la Cadena 13 van iniciar-se mitjançant Ràdio Valira, una emissora associada a la Cadena 13 i amb accionariat de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la qual també és accionista majoritari de Sud Radio.

Les converses sobre com repartir-se la programació entre Sud Radio i la Cadena 13 continuaven endavant i volien arribar a un acord a finals del 1988. La programació hauria de ser en francès i català i segons l'Albert Malla, “Les converses deurien estar bastant avançades perquè a mi, que realitzava un programa de novetats musicals, ("Els Mallamusicals"), el director em va dir que rebria un CD amb les novetats que li interessava promocionar a Sud Radio i que l'anés posant per antena. Vaig flipar perquè a Barcelona encara no treballàvem amb CD i perquè el CD que em van enviar estava gravat amb el logo de Sud Radio”,

La Cadena 13 volia fer una programació atractiva i en català com correspon a una emissora privada i comercial en català i a Sud Radio li interessava posar en marxa el centre emissor andorrà d'ona mitjana per a rendibilitzar-lo, ja que per continuar emetent per França van preferir utilitzar la FM i un emissor de baixa potència d'ona mitjana situat a Tolosa del Llenguadoc.

Segons “El Periódico” Cadena 13 i Sud Radio voldrien arribar a un acord d'explotació del centre emissor amb la benedicció andorrana, que veu en aquesta operació un vehicle per a potenciar la imatge del principat fora dels seus límits. Sud Radio rendibilitzaria un centre emissor que no li aporta beneficis i la Cadena 13 podria entrar en una important dinàmica comercial i escoltar-se el català per tota Europa i el nord d'Àfrica.

El problema del manteniment del centre emissor

Un gran obstacle per arribar a un acord era l'elevat cost del manteniment del potent centre emissor d'ona mitjana, el qual pujava a uns 10 milions de pessetes mensuals, ara serien 60.000€ i això condicionava molt la viabilitat econòmica. 

                     Els emissors Telefunken de Sud Radio de 900 kW al port d'Envalira.

Segons Albert Malla, “El que no diu l'article de “El Periódico” és qui ho pagaria i aquest hauria de ser un dels entrebancs perquè el projecte no tirés endavant”.

Fins aquí aquesta història entre l'emissora Sud Radio, la Cadena 13 i l'ona mitjana, que no va arribar a bon port... d'Envalira!  

                                                                                                           Jordi Brunet i Albert Malla

PODRIA HAVER EMÈS CATALUNYA RÀDIO PER DRM UTILITZANT L'ONA MITJANA?

Ara que el passat 20 de juliol va fer 40 anys de les primeres emissions de Catalunya Ràdio pels 106,8 Mhz de la FM, he rebut una informació de l'antic locutor i periodista de RNE Ràdio 4 i de Catalunya Ràdio, Enric Frigola, sobre una possibitat que va existir per emetre Catalunya Ràdio per l'ona mitjana i en el format digital DRM (Digital Radio Mondiale).

                                   

Aquesta oportunitat passava per Andorra, a on hi havia hagut 2 emissores d'ona mitjana, una Radio Andorra, emetent en francès gran part del dia i en castellà i català a partir de les 9 del vespre pels 702 kHz, una freqüència atorgada a Espanya i que va tancar definitivament el 1983, i l'altra era Sud Radio emetent des del centre emissor del Pic Blanc a Envalira pels 819 kHz, freqüència atorgada a França i que va deixar d'emetre des d'Andorra el 6 de novembre de 1981.

La idea de la ràdio de l'”Euroregió”,

Pasqual Maragall va ser president de la Generalitat de Catalunya entre el desembre del 2003 i finals de novembre del 2006, i un dels seus objectius polítics era crear una “Euroregió Pirineus-Mediterrània“ composta per Catalunya, Aragó, Illes Balears, i les regions del sud de França, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. Però Andorra al considerar-se un estat no veia gens clar el seu encaix en aquesta idea de l'”Euroregió”.

El president de la Generalitat Pasqual Maragall i el cap del Govern andorrà Albert Pintat, van reunir-se al Palau de la Generalitat el 30 d'agost del 2005. Foto: Arxiu digital Pasqual Maragall.

A finals de 2002 ja s'havia emès en proves en un nou sistema d'emissió digital per ona mitjana i ona curta anomenat DRM (DigitalRadio Mondiale).

                                        

La Unió Europea va incentivar el seu desenvolupament subvencionant emissions de prova i encara recordo les de RNE (Radio Nacional de España) pels 1359 kHz entre 2007 i 2008 i les de Radio France pels 1071 kHz,

L'intent de crear la ràdio de l'”Euroregió”,

Amb tots aquests elements el president Maragall va voler crear una emissora d'ona mitjana que cobris tota l'“Euroregió” i emetent en el format digital DRM. El llavors president de la CCRTV (Corporació Catalana de Ràdio i Televisió) Joan Majó va ser l'encarregat de portar endavant aquest projecte durant els anys 2005 i 2006,

Joan Majó, president de la CCRTV (Corporació Catalana de Ràdio i Televisió) entre 2004 i 2008.

Enginyers de Catalunya Ràdio encapçalats pel seu cap tècnic, Pere Vila, van visitar el centre emissor d'ona mitjana escollit, que era l'antic emissor de Sud Radio situat a Envalira a una altitud de 2650 metres. Fins i tot va posar-se en marxa en proves pels 819 kHz per veure la seva cobertura, la qual va complir les espectatives. Però finalment es va desestimar tècnicament utilitzar aquell emissor Thomson doble de 900 kW, perquè ja portava molts anys aturat i calia fer un important treball  de rehabilitació i sobretot unes noves instal·lacions radioelèctriques. 

Postal de l'antena i centre emissor de Sud Radio a Andorra

Catalunya Ràdio s'encarregaria de la producció dels programes i tot semblava portar un bon rumb.

Un final sobtat,

Les negociacions entre les diverses parts anaven avançant, ja s'havien fet fins a 5 reunions entre la Generalitat, Govern Andorra i Sud Radio i ja hi havia un document preparat per a signar-se, però de cop i volta tot va aturar-se a finals del 2006, quan José Montilla va substituir a Pasqual Maragall en la presidència de la Generalitat de Catalunya.

La darrera oportunitat

El 2014 va haver-hi la darrera proposta, oferta per la Diputació de Barcelona i Abertis, perquè Catalunya Ràdio utilitzes el centre emissor d'ona mitjana de COM Ràdio – La Xarxa situat a Mollet del Vallès, el qual ja havia deixat d'emetre pels 882 kHz. Però aquesta proposta que va ser desestimada per Catalunya Ràdio degut al seu elevat cost de manteniment.

I fins aquí l'etapa final de les pretensions de Catalunya Ràdio per emetre per l'ona mitjana, en aquest article de ja fa 4 anys, podeu saber les altres possibilitats que van haver-hi als anys vuitanta:

CATALUNYA RÀDIO I L'ONA MITJANA

                              Jordi Brunet amb informació d'Enric Frigola.