dilluns, 22 de juny del 2026

PODRIA HAVER EMÈS CATALUNYA RÀDIO PER DRM UTILITZANT L'ONA MITJANA?

Ara que el passat 20 de juliol va fer 40 anys de les primeres emissions de Catalunya Ràdio pels 106,8 Mhz de la FM, he rebut una informació de l'antic locutor i periodista de RNE Ràdio 4 i de Catalunya Ràdio, Enric Frigola, sobre una possibitat que va existir per emetre Catalunya Ràdio per l'ona mitjana i en el format digital DRM (Digital Radio Mondiale).

                                   





Aquesta oportunitat passava per Andorra, a on hi havia hagut 2 emissores d'ona mitjana, una Radio Andorra, emetent en francès gran part del dia i en castellà i català a partir de les 9 del vespre pels 702 kHz, una freqüència atorgada a Espanya i que va tancar definitivament el 1983, i l'altra era Sud Radio emetent des del centre emissor del Pic Blanc a Envalira pels 819 kHz, freqüència atorgada a França i que va deixar d'emetre des d'Andorra el 6 de novembre de 1981.

La idea de la ràdio de l'”Euroregió”,

Pasqual Maragall va ser president de la Generalitat de Catalunya entre el desembre del 2003 i finals de novembre del 2006, i un dels seus objectius polítics era crear una “Euroregió Pirineus-Mediterrània“ composta per Catalunya, Aragó, Illes Balears, i les regions del sud de França, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. Però Andorra al considerar-se un estat no veia gens clar el seu encaix en aquesta idea de l'”Euroregió”.

El president de la Generalitat Pasqual Maragall i el cap del Govern andorrà Albert Pintat, van reunir-se al Palau de la Generalitat el 30 d'agost del 2005. Foto: Arxiu digital Pasqual Maragall.

A finals de 2002 ja s'havia emès en proves en un nou sistema d'emissió digital per ona mitjana i ona curta anomenat DRM (DigitalRadio Mondiale).

                                        

La Unió Europea va incentivar el seu desenvolupament subvencionant emissions de prova i encara recordo les de RNE (Radio Nacional de España) pels 1359 kHz entre 2007 i 2008 i les de Radio France pels 1071 kHz,

L'intent de crear la ràdio de l'”Euroregió”,

Amb tots aquests elements el president Maragall va voler crear una emissora d'ona mitjana que cobris tota l'“Euroregió” i emetent en el format digital DRM. El llavors president de la CCRTV (Corporació Catalana de Ràdio i Televisió) Joan Majó va ser l'encarregat de portar endavant aquest projecte durant els anys 2005 i 2006,


Enginyers de Catalunya Ràdio encapçalats pel seu cap tècnic, Pere Vila, van visitar el centre emissor d'ona mitjana escollit, que era l'antic emissor de Sud Radio situat a Envalira a una altitud de 2650 metres. Fins i tot va posar-se en marxa en proves pels 819 kHz per veure la seva cobertura, la qual va complir les espectatives. Però finalment es va desestimar tècnicament utilitzar aquell emissor Thomson doble de 900 kW, perquè ja portava molts anys aturat i calia fer un important treball  de rehabilitació i sobretot unes noves instal·lacions radioelèctriques. 


Catalunya Ràdio s'encarregaria de la producció dels programes i tot semblava portar un bon rumb.

Un final sobtat,

Les negociacions entre les diverses parts anaven avançant, ja s'havien fet fins a 5 reunions entre la Generalitat, Govern Andorra i Sud Radio i ja hi havia un document preparat per a signar-se, però de cop i volta tot va aturar-se a finals del 2006, quan José Montilla va substituir a Pasqual Maragall en la presidència de la Generalitat de Catalunya.

La darrera oportunitat

El 2014 va haver-hi la darrera proposta, oferta per la Diputació de Barcelona i Abertis, perquè Catalunya Ràdio utilitzes el centre emissor d'ona mitjana de COM Ràdio – La Xarxa situat a Mollet del Vallès, el qual ja havia deixat d'emetre pels 882 kHz. Però aquesta proposta que va ser desestimada per Catalunya Ràdio degut al seu elevat cost de manteniment.

I fins aquí l'etapa final de les pretensions de Catalunya Ràdio per emetre per l'ona mitjana, en aquest article de ja fa 4 anys, podeu saber les altres possibilitats que van haver-hi als anys vuitanta:

CATALUNYA RÀDIO I L'ONA MITJANA

                              Jordi Brunet amb informació d'Enric Frigola.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada